Els jocs esportius modificats són el recurs pedagògic principal en el model horizontal comprensiu d´iniciació esportiva. El seu objectiu es facilitar l´aprenentatge tàctic. En el text de Jose Devís es menciona que "el profesor ha de buscar un aprenentage inductiu de l´alumne". Què vol dir amb esta expressió?
Per altra banda, com i què avaluarieu al vostre alumnat de secundària durant les sessions de jocs esportius modificats?
L'expressió "el professor ha de buscar un aprenentatge inductiu de l'alumne" vol dir que el professor ha d'incentivar la participació activa de l'alumne a les classes. Com? Entre altres, una forma d'aconseguir aquest objectiu seria plantejant el professor un problema i sent els propis alumnes els encarregats de cercar una solució a aquest. En el cas contrari, és a dir, en l'aprenentatge deductiu, el professor indica en tot moment els passos a seguir per a solucionar qualsevol situació i en aquest cas l'alumne sols escolta i executa les ordres.
ResponEliminaPense que a l'hora d'evaluar en una classe de secundària, evaluar el nivell d'exececució dels gestos dels alumnes al jugar a aquests jocs seria un tant injust, ja que, com tots sabem, sempre hi ha alumnes amb mes destreces i habilitats que altres i per tant ho faran millor. Per això, pense que el més important a l'hora d'evaluar hauria de ser la implicació i l'actitud dels alumnes respecte a la sessió, als companys i al professor. Com es desenvolupen a l'hora de pensar i posar en pràctica les tàctiques tant ofensives com defensives i, molt important, l'autonomia dels alumnes, incidint en l'aprenentatge inductiu, otorgant als alumnes la potestat de pensar quines són les millors solucions front a les diferents situacions del joc. Un bon nivell de realització sempre seria un suport positiu a l'hora d'evaluar, però els principals aspecte que jo pense que s'haurien de prendre com a principals són els esmentats anteriorment.
Crec que vol dir que els alumnes han d’anar de la pràctica a la teoria i això solament es troba jugant i investigant com podria funcionar la tàctica en distints esports. No cal dir als alumnes els principis tàctics en presentacions teòriques, cal fer que ells mateixos siguen capaços de veure i analitzar el joc jugant i traure les seues pròpies conclusions. També és un bon exemple el què fèrem en Javi en classe, mentre uns jugaven , els altres observàvem des de fora i anotàvem allò que creiem que podia ser principis tàctics i com la gent es relacionava entre si i com responien.
ResponEliminaPer avaluar podríem veure si almenys han entés el que significa la tàctica col·lectiva i que en els esports d’equip cal pensar col·lectivament i no individualment. Sempre cal estar pensant en avantatges i desavantatges que poden tindre cada moviment que fem i per tant qui ha entés millor la tàctica elegirà millor que fer en cada moment. No faria examen de principis tàctics perquè no seria real, ja que tots poden estudiar-se els conceptes bàsics. Però si els apliques bé encara que la tècnica siga amb carències, voldrà dir que has entés com funciona el joc i per tant has posat atenció a les classes.
Per tant jo avaluaria jugant.
ResponEliminaPodemos definir el “método inductivo” como un modelo de aprendizaje en la que el alumno busca de manera autónoma el conocimiento en un proceso que parte de la observación y el análisis de las características del concepto, habilidad o competencia a aprender. Por ello, se entiende en la expresión de Jose Devís que lo que hay que promover en la nueva corriente de la educación física es dejar descubrir la solución a cada alumno, es decir, que el propio aprendiz sea el que descubra el aprendizaje. Este método no supone gran dificultad a la hora de aplicarlo y además encontramos una serie de características que lo hacen dinámico y completo, fundamentos básicos de la educación física. Algunas de estas características son el autodescubrimiento, una actitud activa para aprender, autonomía de aprendizaje, desarrollo de competencias, mayor motivación y alto nivel de pensamiento, entre otros.
Por otra parte, la forma de evaluar estos juegos modificados en una clase de secundaria sería evaluando el esfuerzo e interés del alumno ya que, aunque no se te de tan bien como a otros compañeros, siempre se debe tener una buena actitud ante cualquier actividad. Por ello, no tendrá más nota el que más puntos consiga o el que más goles marque, sino aquel que más se involucre y participe en la actividad.
Molts professors no donen la suficient llibertat a l'alumnat per a què aquest tinga una autonomia per buscar les solucions als problemes o les respostes a les preguntes formulades pel professor per mitjà de la pràctica. El que ens vol dir Jose Devís en la frase citada anteriorment és que l'alumnat ha d'aconseguir l'habilitat de solucionar problemes, de buscar les millors accions per obtenir l'objectiu. Totes aquestes coses, si el professor les nomena abans de la pràctica, les tàctiques, les avantatges, l'alumnat deixa d'actuar cognitivament en el joc, ja que té la solució per aconseguir l'objectiu. Responent l'última pregunta, l'avaluació del meu alumnat dependria de la seua intenció i integració al joc, veure si està intentant buscar una solució, avantatges per afavorir l'obtenció de l'objectiu. I, finalment, la màxima nota s'aconseguiria quan l'alumnat ha vist la majoria o totes les accions tàctiques tant ofensives com defensives que faciliten aplegar a l'objectiu i executar-les.
ResponEliminaEn el texto de Jose Devís se menciona que "El profesor ha de buscar un aprendizaje inductivo del alumno", este método mencionado se basa en que los alumnos a partir de ejemplos concretos e interesantes, infieren patrones, inducen, llegan a generalizar reglas y principios. En este caso el role del profesor es plantear preguntas, casos, problemas, para que sean los propios alumnos por medio de su actividad los que indaguen, descubran y resuelvan. El alumno es el que aprende por si mismo en el proceso de resolución de cuestiones, problemas, casos y proyectos.
ResponEliminaRespecto a la última pregunta, la evaluación del alumnado en los juegos modificados, estoy en total acuerdo con mi compañero Alberto Vidal, buscaría más la implicación activa por parte del alumnado en clase, la búsqueda de soluciones por parte de ellos mismos más que evaluar la ejecución del ejercicio. Valoraría sobre todo la creatividad y la imaginación de cada uno de ellos para llevar a cabo este tipo de juegos. También decir, que la correcta ejecución de los juegos añadiría puntos al alumno que lo hiciese, ya que también se debe premiar al que sabe hacerlo correctamente.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaCom bé han comentat els meus companys anteriorment, en el text de Jose Devís apareix l’expressió "el professor ha de buscar un aprenentatge inductiu de l’alumne". Aquesta expressió intenta fer-nos veure que l’alumne ja no és com abans que simplement anava a classe a sentir al seu professor i prendre apunts, sinó que ara ha de pensar per a trobar les solucions si bé ajudat pel seu professor que utilitzant preguntes, problemes l’encamina cap a l’objectiu final.
ResponEliminaEn el meu cas, puc experimentar aquest fet en cada classe, ja que el nostre professor Jesús, intenta sempre fer-nos pensar i escollir la millor opció. Clar està que la primera opció quasi mai és la millor i per això, intenta fer-nos canviar d’opinió, canviar la nostra estratègia per a guanyar a l’altre equip, etc.
Respecte a la forma en que jo avaluaria a una classe de secundària he de dir que ho faria més o menys igual que els meus companys, no em fixaria tant en la tècnica, ja que en eixes edats els alumnes ja hauran escollit l’esport que volen practicar o estiguen més familiaritzats en uns esports més que en altres. Açò pot fer que no disposen d’una tècnica depurada com altre company que sí haja practicat eixe esport abans. Em centraria més en l’actitud, ja que com em pogut experimentar nosaltres mateixos quan dirigíem les nostres sessions, és realment difícil “treballar” quan els alumnes o els companys en el nostre cas, no feien cas. Per a finalitzar també estic d’acord en que hi haurà que premiar als alumnes que sí que disposen d’eixa tècnica ja siga per practicar eixe esport o per haver-la practicat per si mateix.
Creo que en los anteriores de mis compañeros ha quedado bien claro que es el método inductivo el cual menciona Devís, el cual se resume en que el alumno es el protagonista del aprendizaje y es el que tiene que buscar las soluciones a los problemas planteados. Es un método que pongo bastante en práctica en mis entrenamientos de baloncesto, en los cuales explico una tarea con multitud de soluciones, y observo como mis jugadores van buscandolas. En ocasiones pasa que una vez han encontrado una solución, la explotan al máximo sin buscar el resto, por lo tanto es cuando hay que intervenir para guiarlos un poco en encontrar nuevas alternativas.
ResponEliminaEn la manera de evaluar el aprendizaje de un o unos deportes en unas clase de secundaria lo que me interesaria ver sería que los alumnos y alumnas tengan actitud hacia lo trabajado y que se vea una evolución, no que dominen la técnica, pero si que sepan más o menos reproducirla, pero siempre trataria de ver la evolución, del dia 0 al dia de la evaluación, ya que no sería lo mismo un alumno que ya sabe chutar que otro que no sabe chutar, seria más facil evaluar al que ya sabe, por lo tanto partiria de una evaluación inicial, posiblemente una intermedia, y finalmente una final, de esta manera sería más fácil observar dicha evolución.
Com bé diu Jose Devís que el professor ha de buscar un aprenentatge inductiu de l’alumne, es que de vegades és bo deixar una certa llibertat a l’alumne per a que aquest busqui la seua pròpia solució per als problemes, és a dir, el professor planteja un problema en un joc, i l’alumne ha d’intentar buscar la millor solució per a aquest problema, amb açò busquem la llibertat de l’alumne, per fer-li veure que no sempre és millor anar a una altra persona per a que t’ajudi i et guiï, sinó que de vegades és bo buscar en l’interior de la persona i buscar el millor camí.
ResponEliminaDes del meu punt de vista, el que jo avaluaria en una sessió de jocs modificats amb la qual deixaria llibertat per a que els nens buscaren la solució als problemes seria amb quina decisió i rapidesa ho farien, amb quina confiança amb un mateix, és important confiar amb un per saber si s’està agafant la solució correcta o no, a més si el joc és en grup si és tenen en compte totes les propostes del grup sense deixar de banda a ningun company, ningú es inferior a ningú, i amb quina organització, no és pot perdre temps. Bé hi ha infinitat de coses per a avaluar en una sessió de jocs modificats això és a gust del professor.
En l'aprenentatge esportiu podem trobar diferents mètodes a través de què el participant s'apropia del coneixement, en les seues distintes dimensions: conceptes, procediments, actituds i valors.
ResponEliminaEl mètode més estricte és el “Mando directe”, que consistix en el fet que el professor fa presa les decisions i l'alumne obeïx. Alguna de les seues característiques sería la immediata relació entre alumne i professor i el protagonisme d'aquest últim. Este mètode, desgraciadament, és molt utilitzat en classes d'Educació física que es convertixen en classes dirigides.
D'altra banda, tenim un altre mètode diferent que és el motiu d'esta entrada. Este mètode conegut com a descobriment guiat, proporciona a l'alumne més autonomia gràcies a què li permet una construcció de possibles solucions per a enfrontar-se a una situació. Afavorint la creativitat, a través del dialogue, del joc i de la investigació.
Respecte a la primera pregunta diria que el que vol dir amb eixa expressió és que s'hauria de fomentar un aprenentatge on l'alumne a partir d'una premissa del professor busque les diferents solucions i que extraguin al màxim les seues idees per a aconseguir solució al problema. Els dits problemes sorgixen d'una situació exploradora la qual fa a l'alumne protagonista del procés d'ensenyança-aprenentatge. En aquest mètode el professor té un paper com a orientador.
Quant a la pregunta de què avaluaríem els nostres alumnes, des del meu punt de vista, hauríem de donar-li major importància al procés que al resultat. És a dir, no fixar-nos tant en el gest tècnic pur i fixar-nos més en la progressió que ha fet cada alumne, tant com la seua implicació i constància per millorar. Així evitarem que molts xiquets s'assenten incapaços d'aconseguir-ho i crearem un clima més motivacional en les nostres classes en les quals cada alumne s'esforçara per fer-ho cada vegada un poc millor.
En el meu cas, com a entrenadora sóc conscient que no tots els jugadors poden seguir el mateix ritme d'aprenentatge ja que hi ha molts factors externs que ens ho impedixen com pot ser l'experiència, l’edat, el grau de desenvolupament de les seues habilitats motrius bàsiques, etc. Per tant, pensé que el més important i el que més temps requerix és la preparació prèvia a cada entrenament. La tasca de preparar les sessions on els exercicis i jocs en els fomenten la participació i que els jugadors es vagen ajustant als problemes cada uno al seu ritme. També veig primordial tindre preparades variants per a aquells alumnes més avançats en el problema, aportant-los un poc més de dificultat i evitant que s'avorrisquen per la poca exigència que se'ls requerix. Aquesta evaluació recompensara a tots pel seu esforç.
Hola a tots. Crec que aquesta expressió vol dir que l'alumne ha de buscar per ell mateix una conclusió a partir de la pràctica; és a dir, aprendre basant-se en l'observació de molts casos particulars en què es compleix una mateixa regla per a arribar a formular i aprendre la regla en qüestió per generalització, en aquest cas, jugant. Els alumnes, per ells mateixos, han de ser capaços d'arribar a una sèrie de conclusions mitjançant jocs , on extrauen d'ells les idees necessàries per a arribar a aquestes.
ResponEliminaHabitualment, la forma d'evaluar als alumnes a Secundària és un poc injusta, ja que es tenen en compte els gestos tècnics dels xiquets on agluns tenen millors destrses i habilitats motrius que altres i per tant, tenen millor puntuació. Crec que la forma d'evaluar més justa és fer-ho constantment, és a dir, mirar el dia dia dels alumnes on es veja reflexat l'interés que mostren per aprendre i l'esforç mostrat per aconseguir-ho. Així que el que més nota haja obtingut no serà el que fa més punts a un joc, sinó aquell que ha participat més al joc i estava més interessat en aprendre que en guanyar.
Cuando Jose Devís menciona que "El profesor ha de buscar un aprendizaje inductivo del alumno", se refiere a que se busca una forma de enseñanza en la que el alumno es el que aprende de lo que ve o de lo que investiga o de las preguntas que se le realizan.
ResponEliminaRespecto a la pregunta de cómo evaluaría a mis alumnos en la parte de juegos modificados, creo que como ya han comentado algunos de mis compañeros le daría mucha más importancia a la implicación que tienen en las clases y si ayudan a que fluyan con facilidad, más a que si es bueno jugando i tampoco con un examen teórico, posiblemente les hiciera un examen teórico o mejor dicho una pregunta de que realizaran un juego modificado para trabajar una determinada táctica.
Con la frase "El profesor ha de buscar un aprendizaje inductivo del alumno", Jose Devís hace referencia a que el profesor debe hacer que sus alumnos se involucren en las tareas planteadas en las clases buscando ellos mismos las soluciones para estas.
ResponEliminaPuesto que la finalidad de este tipo de sesiones será la implicación por parte del alumno, para evaluar estas sesiones de juegos deportivos modificados se debería tener en cuenta de alguna forma la atención por parte del alumnado en las clases, lo que se implican los alumnos en las clases y la forma de trabajar de los alumnos si se dividen en distintos grupos.