dimecres, 5 d’octubre del 2016
Jocs tradicionals i populars
Com altres pràctiques motrius, amb els jocs tradicionals es poden interioritzar els valors i les normes d'un context sociocultural concret. Si bé a vegades són considerats els "germans xicotets" dels esports, són activitats a traves de les quals aprendre a relacionar-se amb altres, a utilitzar l'espai social, a competir, a no competir, a reciclar material, etc.
Pies quietos, xurro va, pi cuento, 1x2, el marro, les penyores, les xapes, la petanca, els globus d'aigua, les cadires, el sambori, pic i pala... Per què aquestes pràctiques tan riques són percebudes com alternatives i no com prioritaries en educación física?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Vivim en una societat en la que la tecnologia està present en quasi tots els indrets de la nostra vida (a casa, al carrer, a l’escola, al treball,...). Es pràcticament impossible lliurar-se del mòbil, la tablet, la connexió a internet, els joguets que funcionen a piles o bateria, les botes de futbol, les curses i els gossos controlats, tots ells, amb xip. Aquesta reflexió va lligada a que cada vegada més tots els sectors són més tecnològics i complexes, i també l’esport. Encara que l’esport que es practica a l’escola no ho siga tant, pense que inconscientment tenim la sensació de que els jocs tradicionals són avorrits per simples, cosa que no es tal una vegada jugues.
ResponEliminaUn altre motiu es que se li dona molta més importància a l’aprenentatge pre-esportiu i esportiu que al joc. Associem la pràctica de l’esport a l’aprenentatge de certes habilitats bàsiques o motrius, que estan present igualment als jocs, però en canvi ací no s’associa a l’aprenentatge d’habilitats i sí al jugar per jugar i divertir-se.
També pense que els millors promotors dels jocs tradicionals han de ser els familiars, ajudats per el sistema educatiu. Probablement un professor inicia als nens en els jocs populars i el nen quan arriba a casa pregunte als pares o avis. Segurament el pare no tindrà massa temps per a jugar amb el fill o preferirà jugar a futbol o, pitjor encara, als videojocs. Els avis són uns bons promotors d’aquestos jocs, ja que en la seua infància la societat no era, pràcticament, res tecnològica i, per tant, han jugat i s’han divertit molt en aquestos joc, el que fa que vulguin transmetre açò als seus nets i netes.
Desde bien pequeños, los juegos tradicionales son una de las bases de nuestra infancia. Pasan de generación en generación pero nunca llegan a ser tan importante como para ser partícipes de la enseñanza en Educación Física. Considerarlos deporte sería un tanto arriesgado ya que más bien lo tenemos como un pasatiempo para jugar con amigos o familiares.
ResponEliminaAl no considerarlos deporte no se les dedica la suficiente atención en las clases ya que nos centramos más en aprender a jugar a fútbol o baloncesto, entre otros. Estas sesiones están orientadas a progresar, y jugando a juegos tradicionales no se podrían hacer varias sesiones destinadas a un mismo juego sino que se engloban en una única sesión especial y extraordinaria.
Quizá estemos equivocados, ya que los juegos tradicionales son más que un entretenimiento. Promueven valores tanto culturales como sociales ya que a la vez que estamos divirtiéndonos y relacionándonos, estamos aprendiendo una tradición de algún pueblo. En conclusión, una serie de aspectos muy positivos para una correcta educación.
Buenos días, como bien ha dicho Ricardo, hoy en día es dificíl ver a la gente sin un móvil en la mano, las nuevas tecnologías están disponibles para cualquier público, y por lo tanto, la sociedad prefiere estar entretenido con cualquier red social o internet en general, que dedicar su tiempo a trabajar su desarrollo mediante juegos, como son los juegos tradicionales.
ResponEliminaLos juegos tradicionales se caracterizan por su transmisión por tantas generaciones. Son juegos completos,es decir, ayudan al desarrollo tanto físico, social como mental, y que algunos como, "call-ball" van ligados a deportes que actualmente son reconocidos como tales.
Para finalizar, decir que, como bien ha dicho mi compañero Albert, promueven valores, sobre todo culturales, ya que son juegos de generaciones anteriores y aprendemos a como se divertían, al igual que lo hacemos ahora. Al contrario, como aspecto negativo, añadir que al no tener unas reglas fijas puede provocar algún enfrentamiento entre los alumnos.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaM´agradaria remarcar que els jocs tradicionals també son els jocs infantils i que com be ha dit Raquel s´han transmés de generació en generació. Abans , la majoria dels jocs es realitzaven sense l´ajuda de la tecnologia, amb objectes que els podíem obtenir de la natura , objectes quotidians o joguets antics com poden ser les caniques ,les pilotes, les baldufes ... la veritat és que abans els xiquets s´entrentenien en qualsevol cosa , però és un fet evident que a una gran part dels xiquets d´avui en dia (com ha dit Ricardo) els agrada més jugar amb la ``tablet’’ que eixir a jugar al carrer. Pense que és la nostra feina ajudar a canviar açò i educar-los fent-los veure tots els avantatges que té eixir a jugar , no sols a els xiquets , sinó també als pares.
ResponEliminaDesconec la raó exacta de perquè els jocs tradicionals tenen poc de pes en l´educació física , ja que ensenyen als xiquets coses com per exemple com es divertien els seus iaios, es a dir , com es divertien abans. També es important inculcar-los la idea de reciclar material i que cosses aparentment inservibles com una botella d´aigua poden ser utilitzades per a divertir-se.
Són alternatives perquè escapen a allò que vegem “normal” en estos temps. Pareixen antics i avorrits. Tenim un prejudici en estos jocs sense haver-los provat. No obstant són tan vàlids com jugar un partit de futbol en educació física. Podem relacionar-nos de diferent forma perquè sobretot al principi no coneguem les regles, i l’objectiu principal de fer gol i competir, ací no està present fins que s’aconsegueix comprendre la dinàmica del joc en concret.
ResponEliminaEls alumnes que no estan tan còmodes en els esports més practicats avui en dia poden gaudir més en els tradicionals i interessar-se un poc més en l’educació física.
Per això cal incorporar els jocs tradicionals a les classes més que res en la meua opinió per a desconnectar d’eixos esports que s’estan convertint al mateix temps en “tradicionals” com puguen ser el futbol, bàsquet, handbol o el volei.
Hola bona vesprada a tots i a totes.
ResponEliminaCom bé es comenta a l’entrada del blog, els jocs tradicionals són una rica font d’aprenentatge per als nens en quan al context sociocultural, promouen valors de respecte, companyerisme i es transmet l’estat actual de la societat, degut a que son jocs que s’adapten a les característiques de cada època.
Baix el meu punt de vista els jocs tradicionals es veuen com una alternativa degut a que dia rere dia es va avançant en l’industria de la electrònica i als nens es atrau més un joc amb animacions mes realistes que jugar amb una pedra e imaginar-se les coses, encara que de vegades per no dir en la gran majoria, els jocs tradicionals transmeten el doble de valor que qualsevol joc que s’acaba de traure al mercat. Crec que els equips docents, sobre tot els que formen l’àmbit de l’educació física deuríem de fer una defensa mes ferma d’aquets jocs i posar-los com a principals a les seues classes, buscant un equilibri entre el que es tendència i el que es tradicional.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaBona vesprada, com bé han comentat els meus companys/es en els comentaris anteriors, els jocs tradicionals s’estan apartant de l’àmbit educatiu, i pense que és un gran error, ja que a més de divertir als seus participants, ensenyen i milloren moltes habilitats motrius que en un futur tots els xiquets i xiquetes necessitaran per a practicar qualsevol esport.
ResponEliminaÉs prou trist que cada vegada hi haja més xiquets sedentaris, o el que és el mateix, que el percentatge d’obesitat infantil cada vegada siga major. Tot açò ve lligat a les noves tecnologies, i com bé ha dit la meua companya Paula, els equips docents i nosaltres com a futurs professors d’educació física, haurem d’intentar canviar-ho.
Per a finalitzar, cal remarcar que en l’àmbit educatiu, els professors d’educació física han de qualificar i avaluar als seus alumnes i també pense que en aquest sentit seria difícil fer aquestes dos accions amb els jocs tradicionals. Amb açò no estic diguent que estiga a favor de que s’eliminen de l’educació física, sino que en un futur tampoc podrem fer sempre jocs tradicionals sino que l’èxit s’aconseguirà alternant entre jocs tradicionals i jocs esportius.
Els jocs tradicionals no són coneguts pels joves d'avui en dia. Aquests jocs foren creats antigament quan no s'hi tenia tanta accessibilitat per aconseguir una pilota de futbol, una de bàsquet, una raqueta, etc. S'utilitzava el material que es tenia a casa o que es trobava pel carrer. Ara tots els xiquets tenen tot el que volen, els esports han evolucionat i la televisió mostra aquells que afavoreixen econòmicament al canal que està transmetent-lo.
ResponEliminaPer tant, els més menuts sols coneixen aquests esports i consideren avorrits els tradicionals perquè molts d'ells no tenen res a veure als esports "reina". La influència dels esportistes famosos, de tot allò que guanyen, tota la gent que els coneix estimula a practicar el seu esport i aplegar a aconseguir el mateix que ells.
Molts professors d'E.F. es resulta més fàcil donar-los una pilota de futbol o practicar un esport que ells ja coneixen o, per desgracia, no consideren que són suficientment importants perquè els menuts els aprenen. Aquests jocs pertanyen a la nostra cultura i és necessària l’ensenyança d’aquests jocs a tots els joves, i més encara, en la societat que estem vivint en la que oblidem les tradicions del nostre poble.
Los juegos tradicionales son la infancia de muchos de notros, ya que cuantas tardes se nos ha ido la hora jugando a pillar, al pañuelo, la botella... y se no ha hecho de noche.
ResponEliminaEstos jugos son muy útiles para la socialización de los niños y también para conocer un poco más cultura de un pueblo o una CCAA ya que son exclusivos de ahí.
También es interesante el como se cambia el nombre de un mismo juego de un pueblo a otro, o como en un pueblo se juega de una manera y en otro pueblo se juega de otra dándonos muchas variantes de un mismo juego.
Lamentablemente la invasión de la tecnología ha hecho que estos juegos se vayan perdiendo, yo cada vez salgo a correr y paso por un parque veo a menos niños jugando y a más con una tablet o móvil y un circulo de niños rodeando al que lo está utilizando. Es una verdadera lastimas ver como la tecnología esta acabando no solo con los juegos tradicionales sino con el juego en si.
Otro factor que esta reduciendo poco a poco está práctica de juegos son los deportes como el fútbol, los niños si salen ya no salen a jugar sino que salen con el balón de fútbol, supongo que por el bombardeo de la TV y los medios de comunicación por ser en casi todo el mundo el deporte rey.
El joc és l'activitat per excel·lència en la que els xiquets i xiquetes aprenen. Per tant hem d'utilitzar-lo com a recurs educatiu en l'Educació Física, ja que aporta un aprenentatge significatiu, en el que els xiquets aprenen a l'hora que gaudeixen.
ResponEliminaPer contra a alguns dels meus companys, durant la meua etapa a l'escola si he practicat diversos jocs tradicionals, com poden ser les xapes, el sambori, la petanca, l'amagatall, etc. I hui en dia, en la majoria de les escoles, es dedica cert temps a aquests jocs, tot i que en la meua opinió podria, aquest temps, incrementar-se, ja que actualment és molt poc.
Possiblement, els jocs tradicionals i populars es consideren avorrits o amb poc valor educatiu a causa de la societat. Com bé han dit els meus companys, la tecnologia esta present al nostre dia a dia, podríem dir, que els xiquets i xiquetes de hui en dia naixen amb una tablet baix del braç, ja que cada vegada són més els infants, encara que realment podríem dir que tota la culpa la tenen els pares, els que passen la majoria del temps cara a la pantalla sense quasi moure's.
Per aquest motiu, hem de fomentar amb més importància que mai, la pràctica esportiva, i per què no, ser els jocs populars un bon recurs. Són una recurs motivador, amb regles sencilles, s'utilitzen cançons divertides amb les que podem treballar també el llenguatge. Quant al material, cal dir que fomentem el reciclatge, ja que a la majoria de jocs els materials són molt simples. A més, ens aporten valors com el companyerisme, el respecte cap a les diferencies individuals, la paciència, la cooperació, l'empatia... I com no parlar, de l'unió familiar que pot crear aquesta classe de jocs entre els membres de la familia, ja que com tots sabem , es passen de generació en generació.
Com a conclusió, el professorat, i perquè no també els pares, deurien interessar-se per saber els beneficis, tant educatius com físics, que els jocs tradicionals ens aporten, ja que en la meua opinió, la falta de coneixement d'aquest és la causa de que es valoren aquests com pràctiques alternatives en compte de prioritaries.
Hola a tots i totes. Tots sabem la situació actual respecte el dia a dia dels més joves. Com bé han dit els meus companys, aquesta societat està marcada per les noves tecnologies. Passen les hores lliures jugant a videojocs o mirant la televisió, deixant de banda allò que era divertir-se jugant a jocs tradicionals al carrer amb els amics.
ResponEliminaDesgraciadament, els jocs tradicionals van perdent-se. Els xiquets i xiquetes de hui en dia prefereixen passar-se el dia tancats a casa mirant el mòbil, la tablet o la televisió d'entre altres. Els jocs passats de generació a generació no estan arribant a aquestos joves, degut a que les seues hores de diversió ja estan ocupades amb aquests aparells. És molt trist veure com està canviant la societat, estem veient als xiquets "llançar-se a perdre" davant nostra; refusen eixir a jugar com sempre s'ha fet i aquest fet afavoreix la obesitat entre altres problemes de salut.
Com a futurs professors d'Educació Física, hauríem de conscienciar a la població. Posar en pràctica els jocs tradicionals a les classes, que se n'adonen que jugar com abans es feia en jocs simples com aquestos, és més divertit que deixar-se portar per les noves tecnologies
La evolución de la sociedad hace que todo vaya cambiando: medios de transporte, comunicación, educación... Y los juegos. A lo que nos referimos con juegos tradicionales son aquellos que a parte de ser una tarea motriz, con unas reglas simples, con el objetivo de divertir, transmiten unos valores culturales y sociales. Ahora bien, como ya he dicho, la sociedad cambia, y por lo tanto, se van aprendiendo nuevos valores o nuevas tradiciones, con lo cual, se van perdiendo otras, las cuales se dejan atrás. Con todo esto no quiero decir que no sea importante incluirlos en las clases, inlcuso darles un poco más de importancia dentro de ellas, ya que de la misma manera que no se suprime una asignatura como es la Historia, no se debe de suprimir algo tan importante como los juegos tradicionales, por los valores que trasmiten. Se han mencionado mucho las nuevas tecnologías en otros comentarios,y he de decir que eso es lo que actualmente se lleva, es la nueva cultura, basada en la informática, y seguramente de aqui dentro de 50-60 años, todos esos juegos que conocemos ahora como tradicionales desaparezcan, pero también todos aquellos que ahora mismo conocemos como deportes o juegos (y videojuegos) acaben derivando en juegos tradicionales, porque la sociedad es cambiante.
ResponEliminaComo conclusión a mi reflexión, creo que por eso no son tan prioritarios, porque desde mi punto de vista, actualmente, es más importante estar actualizado que desfasado.
Com bé han comentat molt dels meus companys i companyes, i con ha plantejat la pregunta de l’entrada del bloc, els jocs tradicionals que són molt rics i han sigut tramesos de pares a fills, ens poden ensenyar gran quantitat de coses tant en educació física com en altres assignatures.
ResponEliminaPerò malgrat tot, aquests passen a un segon pla, ja que la nostra societat, està cada vegada més capitalitzada, i els jocs tradicionals i populars no són tan apetitosos, ja que manquen de material luxós i ric que tenen els altres jocs i que els fan més atractius. És una llàstima que aquest jocs en tanta història vagin desapareixent poc a poc per la nostra culpa, però pensi que si nosaltres presents i futurs educadors i professors d’educació física fem el possible per que no desapareguin poden aportar moltíssimes coses bones per als nens i nenes.
A més a més aquest jocs no aporten a la violència cosa que la majoria dels jocs actuals porten inclòs en el joc.
Com bé han comentat molt dels meus companys i companyes, i con ha plantejat la pregunta de l’entrada del bloc, els jocs tradicionals que són molt rics i han sigut tramesos de pares a fills, ens poden ensenyar gran quantitat de coses tant en educació física com en altres assignatures.
ResponEliminaPerò malgrat tot, aquests passen a un segon pla, ja que la nostra societat, està cada vegada més capitalitzada, i els jocs tradicionals i populars no són tan apetitosos, ja que manquen de material luxós i ric que tenen els altres jocs i que els fan més atractius. És una llàstima que aquest jocs en tanta història vagin desapareixent poc a poc per la nostra culpa, però pensi que si nosaltres presents i futurs educadors i professors d’educació física fem el possible per que no desapareguin poden aportar moltíssimes coses bones per als nens i nenes.
A més a més aquest jocs no aporten a la violència cosa que la majoria dels jocs actuals porten inclòs en el joc.
Los juegos tradicionales y los juegos populares sin ninguna duda tienen muchos aspectos buenísimos para la enseñanza, pero sin embargo es verdad que no se utilizan apenas en las escuelas.
ResponEliminaUna de las razones con más peso para obviar este tipo de juegos en la enseñanza y tenerlos como alternativa y no como prioridad, creo que sería la priorización de la enseñanza de los deportes en sí (fútbol, baloncesto…).
En mi centro de secundaria recuerdo las clases de educación física por hacer las pruebas físicas, fútbol, baloncesto, vóley y como no el famoso “tiempo libre”. Por el contrario sí que es verdad que en mi centro de primaria, sí que jugábamos a algunos juegos populares y tradicionales, pero cada vez se utilizan menos.
Por finalizar, antes cuando salías al patio podías ver a niños jugando a este tipo de juegos, pero luego o se juagaba al fútbol o a los tazos o a los cromos, no sé si esta razón sería una causa o una consecuencia, pero no dudo en que esta relacionado.
Els jocs tradicionals són jocs que s'han anat transmetent de generació en generació i que ens permeten compartir i ensenyar-nos diferents cultures o tradicions. Es podrien classificar en tres categories com són; jocs tradicionals segons l'habilitat motriu, segons el material utilitzat o les qualitats físiques.
ResponEliminaAbans per sort, després del col·legi podíem anar al parc o a la plaça a jugar i disfrutar amb els altres xiquets. Hui en dia, la majoria d'aquets llocs els quals són els únics on els xiquets poden jugar sense perill per la circulació de vehicles, tenen prohibit jugar a la pilota, anar amb bicicleta o altres coses.
Pareix una broma, però així és, molts pensarán que els jocs tradicionals a hores d'ara no es practiquen tant o quasi res, pel fet que ja no divertixen els xiquets com abans i estan molt equivocats perquè la qüestió és que no es fomenten.
El principal problema és que vivim en una societat on se'ns prohibix la possibilitat de jugar a l'aire lliure i amb llibertat d'opcions i pel contrari s’oferix als xiquets una videoconsola o tablet per "divertirse", facilitant així el increment de xiquets enganxats al món virtual i perdent la possibilitat de disfrutar més de la realitat en què viuen.
Per tant, pense que el gran problema de la decadència dels jocs tradicionals crec que és degut a la societat tecnològica en què ens trobem i els llocs d'oci amb senyals de prohibició.
En les classes d'Educació física es podrien fomentar un poc més els jocs tradicionals i intentar inculcar-los a que es realitzen fora d'horari escolar, a veure si donen un poc de fruit en la societat que estem i si els xiquets s'atrevixen a canviar una vesprada tancats a casa per una divertint-se amb els seus companys per a l'endemà poder comptar les anècdotes de la vesprada en el parc i que siguen cada vegada més els que intenten convéncer els seus pares per anar al parc a jugar.
És una labor complicada en molts casos de l'actualitat, però com a futurs docents hauríem d'intentar impulsar estos jocs, demostrant els seus avantatges en la pràctica i explicant-los perquè estem a favor seu, ja que hem de tindre en compte que moltes vegades els alumnes ens veuen com una referència i la nostra forma d'actuar o com diem les coses tenen gran marca en ells.
Els jocs tradicionals i populars són jocs arrelats a una zona o territori que tenen certa història prèvia. En ells, és cert que podem aprendre a relacionar-se amb altres persones, podem desenvolupar-nos físicament, practiquem la nostra imaginació, augmentem la nostra empatia, etc...
ResponEliminaEn la societat actual on estem impregnats de noves tecnologies, aquest tipus de jocs està deixant-se de costat. Una de les raons per les quals està passant pot ser degut a que cada vegada tenim més al nostre abast aquesta tecnologia que ens facilita passar el temps sense eixir de casa. Açò ens provoca que la gent no tinga interès per jugar al carrer a aquest tipus de jocs i que no puguen ser passats de generació en generació.
També es de gran importància la pèrdua d’interès per part dels pares per passar estones amb els seus fills i poder jugar a aquests tipus de jocs molt enriquidors per a la seua educació i el seu desenvolupament. Els pares eviten utilitzar temps per a passar-lo amb els fills i, sense adonar-se’n, els eduquen en la societat tecnològica actual per a poder tindre més temps per a ells.
En el currículum de l’educació física tenim els jocs tradicionals i populars com a una part important d’aquest, però pot ser els professors no som capaços de transmetre la rellevància de que aquests segueixen en el nostre dia a dia. També pot estar ocasionat a causa de la facilitat d’avaluar activitats com els esports tradicionals com el futbol o el bàsquet, davant la feina que suposaria l’avaluació d’activitats que continguen els jocs populars.
En resum, l’absència d’aquests jocs en la societat està ocasionat per molts factors diferents, però nosaltres, futurs professors d’EF, devem millorar la transmissió d’aquests en les aules per a aconseguir, almenys, una poca transferència a les futures generacions i, així, obtenir que no es perden.
A pesar de ser, como bien dice este post, los juegos tradicionales son los hermanos pequeños de los deportes, y puede que este sea el principal problema de que los juegos tradicionales no sean tan prioritarios como otras prácticas. Al ser los "hermanos pequeños", se les da menos importancia que a los deportes o a otras prácticas, a pesar de ser juegos muy interesantes relacionados con la zona de la que provienen.
ResponEliminaOtro punto de vista en el cual no había pensado y con el cual estoy bastante a favor es el que ha expuesto nuestro compañero Ricardo, actualmente utilizamos la tecnología para todo y como los juegos tradicionales carecen del uso de esta los juzgamos erróneamente como extraños o aburridos.