Les raons que justifiquen
alguns professors d´ E.F. per utilizar els jocs competitius davant dels
cooperatius són:
–
Motiven més als alumnes.
–
Afavorixen el rendiment.
–
Canalitzen millor l´agressivitat.
–
Els alumnes aprenen a ganar i a perdre.
–
Les activitats competitives són més fàcils d´avaluar.
Qué opineu vosaltres? Vos deixem un article per a ajudar-vos
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaBona vesprada. Actualment alguns professors d’EF utilitzen els jocs competitius perquè pensen que motiven més a l’alumnat, afavoreixen el rendiment, canalitzen millor l’agressivitat, fan que els alumnes aprenguen més a guanyar i perdre i per últim perquè estes activitats són més fàcils d’avaluar.
ResponEliminaEfectivament, qualsevol de nosaltres haurà experimentat en l’escola o institut, que el nostre professor d’EF centrava la major part de la seua programació en jocs i activitats purament competitives. Estes activitats competitives no són sempre la millor opció, perquè per exemple i utilitzant el cas de l’atletisme que estem donant este any, si es pretén ensenyar a l’alumnat un tipus de tècnica de carrera, no es podran utilitzar carreres de relleus o competicions, ja que si fem això, els alumnes deixaran de costat la tècnica de carrera i es centraran en córrer més, ser més ràpid que el meu company i en definitiva guanyar.
A més , no estic massa a favor d’utilitzar jocs competitius, perquè pense que les activitats competitives sols són divertides per als “bons/es”, per als “millors”, i per als “menys bons/es” o “roïns/es” no és tant divertida, perquè són exclosos per a poder complir l’objectiu de guanyar al rival. Per posar un exemple, podem pensar quan érem més menuts, ja que ara mateixa som un poc més sensats, més respectuosos, etc. i pot ser que açò no pase, però quan érem menuts practicàvem activitats en les quals unes persones jugaven infinitament més que altres, per a poder guanyar a l’altre equip. Este plantejament per a mi no és educatiu, perquè l’acció d’excloure a un company o eliminar-lo per a poder guanyar mai s’hauria de promoure.
Per contra, existeixen jocs cooperatius que són activitats en les quals el principal objectiu no és el de ser més ràpid, més fort, més àgil i en definitiva més bo que el teu rival sinó que té un objectiu molt més difícil d’aconseguir i és el de que tots participen en eixa activitat per igual. De vegades plantejar jocs on es puga incloure a tot el món deixant de costat les eliminacions és difícil, però hi ha que pensar que hi ha molts avantatges en estes activitats. Avantatges que apareixen en l’article que em llegit i que serien millorar la participació dels alumnes, eliminar l’agressivitat entre ells, millorar les relacions d’igualtat, millorar l’aprenentatge de valors morals i habilitats per a la convivència social, etc.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaVivim en societat i en la meua opinió no cal competir sempre, crec que caldria cooperar més en general per aconseguir el bé comú. En els jocs competitius tots els participants no gaudeixen de l’activitat perquè inclús abans de començar, la majoria ja saben si van a perdre o guanyar i realment no motiva i discrimina en teoria els “roïns” i els “bons”.
ResponEliminaAltruisme i empatitzar, són dues paraules molt importants que no veurem mai en els jocs competitius. L'altruisme significa que actuem sense cap meta exterior ni cap condició externa que ens afecta a la conducta. Açò vol dir que en els jocs cooperatius no tenim una premissa que seria: “guanyar “. Simplement cooperem per aconseguir una meta tots junts i no separem entre els distints membres del grup, tots són importants per si mateix.
Empatitzar i entendre als altres membres del grup és un fet que no passa en els jocs competitius per definició. Per socialitzar cal tindre empatia pels altres i a vegades en els jocs competitius oblidem d’açò i inclús sentim expressions com: “volem destrossar-vos, humiliar-vos o triturar-vos”.
En la meua opinió competir, pot ser, siga més fàcil des del punt de vista dels ignorants de l’educació física que respecten els mètodes tradicionals occidentals capitalistes. Però hem d’avançar i intentar arribar al just equilibri que necessitem els alumnes i els docents.
Jo pense a vegades en aquesta reflexió: “estic cansat de competir sempre, ja em dóna igual el resultat, vull canviar d’activitat perquè ja no em motiva”. Crec que açò molts xiquets eu senten i ho expressen negant-se anar acudir a activitats extraescolars.
Uno de los grandes dilemas en la Educación Física ha sido el de promover los juegos competitivos o los cooperativos. Los juegos cooperativos pueden definirse, según Garairgordobil, como aquellos en los que los jugadores dan y reciben ayuda para contribuir a alcanzar objetivos comunes. Por el contrario, los competitivos son aquellos en los que tan solo vale el resultado.
ResponEliminaLos juegos de competición han sido el soporte de toda la Educación Física que se han realizado tradicionalmente porque, como vemos en el post, varias son las razones que para los profesores lo justifican pero muchos son los puntos negativos de estos juegos. En la tabla de Fábio Otuzi Brotto de 1999, podemos observar las diferencias respecto a los juegos cooperativos, por ejemplo que solo son divertidos para algunos, que algunos son excluidos por falta de habilidad o que los jugadores pierden la confianza cuando pierden. Ante esto debemos actuar, ya que un niño a tan pronta edad no puede dejar de jugar porque sea “malo” o “peor que otro”. Los niños están en edad de formación y por ello lo que les tenemos que enseñar es que en los juegos hay que divertirse y pasárselo bien. Para ello, en mi opinión, tendríamos que utilizar los juegos cooperativos en gran medida, ya que son una herramienta fundamental para la socialización, son divertidos para todos y además se aprende a compartir y confiar en los demás, pero siempre sin olvidarse de un poco de competición para que el niño vaya conociéndolo.
En conclusión, como profesionales de la Educación Física debemos adaptarnos y promulgar las nuevas vertientes y, como hemos visto, estas son la de los juegos de cooperación.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHola a tots i a totes, com bé han exposat els meus companys, abans gran part de l’aprenentatge en educació física per als nens, es centrava en un model educatiu basat en la competició, tot això pels motius que s’han exposat abans, però també té moltes contres, com es que el xiquet no es centra en com fer l’activitat ben feta sinó en guanyar i també fa que es donen situacions de exclusió per a aquells que no estan capacitats al igual que els demes per a realitzar l’activitat. Amb aquest aspecte en concret es amb el qual sa desacredita la utilització de models competitius en l’ensenyança, ja que tots els alumnes necessiten desenvolupar de forma correcta totes les seues capacitats, i amb l’exclusió el que fem es que aquests alumnes no ho fagen de la manera correcta.
ResponEliminaHi ha que canviar aquesta forma d’educar per un altre on no sols es valori el resultat final sense tindre en compte el procés. Tenim que busca estratègies per a desenvolupar activitats on independentment de l’estat físic de qualsevol nen, aquest i cada un del grup, siguin indispensables per a realitzar l’activitat de forma correcta, afavorint així la cooperació, el companyerisme i la inclusió de tots aquells alumnes que estiguin en risc d’exclusió social.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaBona nit, el meu comentari va a centrar-se sobretot en la utilitat dels jocs ( com bé es diu a l’article ) per a educar en valors als xiquets i xiquetes que practiquen educació física.
ResponEliminaEls jocs poden convertir-se en una eina molt potent per a canviar o encaminar l´educació dels adolescents.
Pense que els jocs competitius no són massa educatius i jo personalment no els recomanaria massa sobretot per a edats tan complicades com son l´època adolescent. Està clar que el factor competitiu afavoreix el rendiment, però sols dels més hàbils. Al fi i al cap, als jocs competitius es busca guanyar i poc més importa altres coses ... es produeixen exclusions de alumnes menys hàbils en eixe joc, fet que provoca una pèrdua de confiança personal per part d´aquests , predominen les individualitats , l´egoisme , mal perdre, etc.
En canvi en els jocs cooperatius afavoreixen la participació grupal entre ells, buscant-se el bé del conjunt, ajudant a la integració de tots i sobretot permet valorar positivament l´èxit dels altres. Apart els jocs cooperatius tenen un gran component cognitiu ja el que l´alumne ha de resoldre una serie de problemes que li van sorgint en un entorn de joc sense pressions.
Buenos días, respecto a la opinión de mi compañero Rafa estoy totalmente de acuerdo en que los juegos competitivos no pueden favorecer a los niños, pero según cual sea su etapa educativa tendrá algún aspecto positivo a destacar.
ResponEliminaRespecto a los juegos competitivos, no los veo como una buena herramienta para el desarrollo de un niño/a de 5 años, pero alomejor en niños/as más mayores la introducción de este tipo de juegos también les ayuda a saber cooperar con miembros de su propio equipo y saber reaccionar ante un tipo de problema en el exterior de carácter competitivo. Además, este tipo de juego lo añadiría modificando un juego cooperativo, para ver claramente, sus diferentes componentes en su aplicación.
Por otra parte, el juego cooperativo es la base de la educación, el compañerismo es primordial en cualquier niño/a independientemente de la edad. En mi opinión, los juegos cooperativos tienen muchos aspectos positivos que aprenden mediante la práctica de éstos, y también según el nivel de cooperación que tenga cada alumno, es decir, un juego tendrá más o menos componente cooperativo según el nivel de compañerismo y complicidad de cada alumno.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaJuegos competitivos o cooperativos, cuales son mejores a lo hora de evaluar en la asignatura de Educación Física.
ResponEliminaEn un tema complicado, tenemos que tener varios factores a la hora de utilizarlos como la edad de los alumnos, si practican ese deporte que vamos a evaluar, porque al utilizar un método de evaluación o otro ese alumno partirá con un gran ventaja o no.
Los juegos competitivos es verdad que pueden ser más motivantes y favorecen más el rendimiento, y estoy seguro que a la mayoría de los alumnos les gustan más(está influido por la gran mediatización de los deportes en la televisión y el factor social), pero a mi parecer en estos juegos la agresividad no se controlo sino que aumenta, los alumnos quieren ganar siempre y a veces a toda costa y ahí surgen muchos conflictos.
Tampoco estoy seguro de que enseñen a ganar y a perder, porque es verdad uno gana y otro pierde pero hay que saber ganar y saber perder, si ganas no tienes que pavonearte de los adversarios y si pierdes tiene que felicitar al ganador, tiene que haber un respeto muto que muchas veces se pierde
Y con el último puede que si que sean más fáciles de evaluar pero ahí es donde le toca al profesor de EF a esturgarse el coco y penar algún método de evaluación más justo, tenemos mucho de metodología para poder evaluar a nuestros alumnos, dando le más libertad a los alumnos y capacidad de decisión para que se evalúen entre ellos por ejemplo
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHola a todos, creo que este post habla de un tema que nos puede dar para un extenso debate.
ResponEliminaEs cierto que muchos profesores de educación física son capaces de decir cualquiera de las frases esas para justificar porque utiliza juegos competitivos y no cooperativos.
Como bien han comentado mis compañeros, todos hemos pasado por algún profesor así. En su dia yo no era tan consciente como ahora, imagino que seria porque me gustaba ya tanto el deporte que jugaba a todo pero recuerdo que muchas amigas mias se apartaban para no tener que jugar con los chicos un partido a futbol, baloncesto o lo que fuera.
En mi opinión, despues de adquirir más conocimientos respecto a los diferentes tipos de juegos y ver la amplia posibilidad que hay para que los niños se diviertan sin tener que ser mejores o peores que los demás, solo me queda decir que todos los "profesores" que no cumplen las guias, los que sueltan un balón en medio del patio, los que promueven solo juegos competitivos o los que como mucho dicen 'Hoy juego libre' ; para mi no son profesores de educación física. Porque pienso que eso lo puede hacer cualquiera.
Como futuros docentes, debemos tener muy claros nuestros objetivos respecto a este tema.
Tendremos que ofrecer a los alumnos, la igualdad, generosidad y muchos valores para fortalecer su proceso de aprendizaje.
Para ello no pienso que los juegos competitivos sean el mayor reflejo de dichas cualidades. Tenemos que intentar que todos sean mejores pero a la vez que nadie se sienta superior a los demás, que no vean la educación física como un ranking sino como un equipo todos juntos.
Por último, tengo que decir que muchos pueden llegar a ser profesores de educación física pero no todos llegan a ser verdaderamente buenos profesores. Y la diferencia entre ambos esta en la predisposición, la empatia y las ganas que se tienen que tener para planificar y preparar unas clases donde no hayan discusiones, exclusión de algún alumno ni ningún tipo de situación que para mí opinión dejan de formar parte de lo que debe ser una clase de educación física. Por tanto, como bien ha dicho alguno de mis compañeros hay que dejar de lado el resultado y basarnos más en el proceso. Y que mejor forma que utilizar los juegos donde cooperan y se facilitan para conseguir una meta, sin necesidad de quedar primeros o ultimos, mejores o peores, tan solo, con la finalidad de ser todos campeones.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHola a todos, creo que este post habla de un tema que nos puede dar para un largo y extenso debate.
ResponEliminaEs cierto que muchos profesores de educación física son capaces de decir cualquiera de las frases esas para justificar porque utiliza juegos competitivos y no cooperativos.
Como bien han comentado mis compañeros, todos hemos pasado por algún profesor así. En su dia yo no era tan consciente como ahora, imagino que seria porque me gustaba ya tanto el deporte que jugaba a todo pero recuerdo que muchas amigas mias se apartaban para no tener que jugar con los chicos un partido a futbol, baloncesto o lo que fuera.
En mi opinión, despues de adquirir más conocimientos respecto a los diferentes tipos de juegos y ver la amplia posibilidad que hay para que los niños se diviertan sin tener que ser mejores o peores que los demás, solo me queda decir que todos los "profesores" que no cumplen las guias, los que sueltan un balón en medio del patio, los que promueven solo juegos competitivos o los que como mucho dicen 'Hoy juego libre' ; para mi no son profesores de educación física. Porque pienso que eso lo puede hacer cualquiera.
Como futuros docentes, debemos tener muy claros nuestros objetivos respecto a este tema.
Tendremos que ofrecer a los alumnos, la igualdad, generosidad y muchos valores para fortalecer su proceso de aprendizaje.
Para ello no pienso que los juegos competitivos sean el mayor reflejo de dichas cualidades. Tenemos que intentar que todos sean mejores pero a la vez que nadie se sienta superior a los demás, que no vean la educación física como un ranking sino como un equipo todos juntos.
Por último, tengo que decir que muchos pueden llegar a ser profesores de educación física pero no todos llegan a ser verdaderamente buenos profesores. Y la diferencia entre ambos esta en la predisposición, la empatia y las ganas que se tienen que tener para planificar y preparar unas clases donde no hayan discusiones, exclusión de algún alumno ni ningún tipo de situación que para mí opinión dejan de formar parte de lo que debe ser una clase de educación física. Por tanto, como bien ha dicho alguno de mis compañeros hay que dejar de lado el resultado y basarnos más en el proceso. Y que mejor forma que utilizar los juegos donde cooperan y se facilitan para conseguir una meta, sin necesidad de quedar primeros o ultimos, mejores o peores, tan solo, con la finalidad de ser todos campeones.
És important que els alumnes, a part de ser competitius sàpien també cooperar amb els companys per arribar a un objectiu. En les classes d'E.F. la majoria de professor introdueixen jocs de competició. Motius pels quals introduïxen aquests jocs són ja dits abans. Però no mostren els seus inconvenients. Aquests jocs sols s'enfoquen a l'objectiu de guanyar. Per tant, els adversaris en converteixen en enemics, pot crear tensions inapropiades per a una classe de xiquets, inclús, pot desencadenar una discussió entre ells. També sorgeixen els conflictes entre membres del mateix equip quan algun alumne no està tan capacitat físicament com els altres, pot crear desmotivació en aquells que no són bons en les activitats que s'estan fent. Explotar els jocs competitius a la classe d'E.F., com podem observar, no és tan bona opció.
ResponEliminaEn la qual cosa, existeixen entre altres jocs, els cooperatius. Aquests jocs no són competitius, no tenen la finalitat de guanyar sinó aconseguir un objectiu cooperant entre tots els companys del grup tant intel·lectualment com físicament. Els valors que introduïxen a l'alumne són diferents dels competitius. Aquests incrementen la convivència entre companys, la relació i la cooperació entre altres. Aquests valors molts jocs de competició no són capaços de fomentar i són importants per a la bona formació de l'alumnat.
Els professors devien reflexionar en els seus plantejaments de les classes i interessar-se per la formació dels seus alumnes evitant avaluar-los de manera tan injusta com és en els jocs de competició. Una característica important de l'ensenyança és formar alumnes introduint-los valors on en la societat els ajuden, a part de ser competitius, conviure, relacionar-se, cooperar amb els altres.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEn l'actualitat, predominen els jocs competitius a l'àmbit educatiu. Alguns professors pensen que competint els alumnes es motiven més, altres afirmen que és una manera més fàcil d'avaluar.
ResponEliminaÉs cert que en els jocs competitius es pot ensenyar als alumnes a guanyar però sobretot a perdre. També pot ser que motiven més als xiquets, però tot té una mida. Hem de donar-nos compte que no tot l'alumnat s'implica igual als jocs si són competitius. Sempre hi ha alguns més "bons" que altres, els quals jugaran més estona, mentre que els menys "bons" poden arribar a estar exclosos de l'activitat; per això pense que no hem d'abusar d'ells.
Per al meu gust haríem d'introduïr més els jocs cooperatius. Els xiquets juguen, de forma grupal, amb altres i no contra altres; juguen per a superar un repte i no per a guanyar als demés. Aquest tipus de jocs busquen la participació de tots, predominant els objectius colectius davant de les metes individuals. Ningú queda exclòs del joc i juguen tots per igual, buscant la solidarització, comunicació i cooperació com a valors principals.
En la meua opinió hauríem d'utilitzar molt més els jocs cooperatius (que com hem vist tenen molts avantatges) que els competitius, però mai eliminant aquests últims, ja que els alumnes també han d'ensenyar-se a guanyar i a perdre. Des del meu punt de vista tant un tipus de joc com l'altre es poden avaluar perfectament, així que hauríem d'alternar els dos jocs però predominant sempre els cooperatius sobre els competitius.
"Les raons que justifiquen alguns professors d´ E.F. per utilizar els jocs competitius davant dels cooperatius són:
ResponElimina– Motiven més als alumnes.
– Afavorixen el rendiment.
– Canalitzen millor l´agressivitat.
– Els alumnes aprenen a ganar i a perdre.
– Les activitats competitives són més fàcils d´avaluar."
Así comienza la entrada de este post, son los razonamientos en los cuales se basan algunos profesores y profesionales de la EF a la hora de emplear más las actividades o juegos competitivos. He de decir que estoy de acuerdo con algunas, como puede ser:motivan más, se aprende a ganar y perder (aunque esta no es siempre así) y son más faciles de evaluar. Pero hay dos puntos que me llaman la atención: se busca FAVORECER EL RENDIMIENTO y CANALIZAN LA AGRESIVIDAD. ¿Por que en una clase de EF se busca el rendimiento? Es decir, estamos frente a una situación de aprendizaje, en la cual la asignatura EF busca que los alumnos aprendan comportamientos motrices, sociologicos y psiquicos, además de mantener una vida saludable, lo cual no esta para nada relacionado con el rendimiento. Desde mi punto de vista esa no es una justificación correcta para usar los juegos competitivos en la EF. Por otro lado tenemos la canalización de la agresividad, con ello en seguida se piensa en el típico alumno problemático, generalmente poco estudioso (o no), la figura del abusón. Desde la experiencia, este tipo de personas no canalizan mejor esa agresividad, si no que aprovechan ese momento competitivo para ser aún más agresivos, ya que está "justificado". Para este tipo de alumnos o alumnas lo mejor son los juegos cooperativos, ya que de esta manera si que comprenderan que tienen que ayudar a los demás, dejando de lado sus problemas, incluso el resto de compañeros pueden ayudarles a ellos.
Como conclusión diré que los juegos competitivos son recomendables, ya que el deporte no existiría sin competición, pero en el ámbito de la EF hay que darles otro punto de vista, intentando que los alumnos siempre cooperen, hay que llevar o transformar la competición en cooperación,pero manteniendo la motivación de los alumnos.
Bona tarda, pensi que tots els jocs, tenen la seua funció dins del seu contingut d’ensenyament, així com també ho tenen els jocs competitius, ara bé, no pensi que siguin els millors per ensenyar als més nens els valors de l’esport, així com tampoc estic d’acord amb l’entrada del bloc amb les característiques anomenades, ja que amb el joc competitiu els nens no canalitzen l’agressivitat, al contrari, des del meu punt de vist augmentat aquest concepte ja que l’únic que busquen és guanyar, i tampoc s’ensenyen a guanyar i perdre, millor dit no s’ensenyen a perdre.
ResponEliminaEls jocs cooperatius són la millor forma d’ensenyar als xiquets els fonaments de l’esport, així com també els seus valors, i totes aquelles característiques que anomena l’entrada del bloc, potser per als professors l’última característica d’avaluació no sigui la millor el joc cooperatiu, però aquesta és la menys important ja que com ha educadors ens importa l’educació i l’aprenentatge i no la nota.
Como bien comenta mi compañera cristina, los dos tipos de juegos tienen su función, su parte positiva, y su parte negativa.
ResponEliminaSi nos referimos a la educación dentro de un centro escolar, utilizaría los dos tipos de juego, pero abusaría de los juegos cooperativos ya que enseñarían mejor los valores que queremos que vean los alumnos sobre los juegos.
Por lo contrario también pienso en que si estamos en una escuela deportiva, y sobre todo en una escuela deportiva de alto rendimiento, podríamos utilizar bastante bien los juegos competitivos, porque al final, a la hora de la verdad en las competiciones los niños a parte de pasárselo bien van a hacerlo lo mejor posible y está enfrentándose a un rival, y cuyo resultado también le puede afectar en un futuro deportivo.
Para finalizar, no estoy a favor ni en contra de ningún tipo de juego, pero si me decantaría más por uno o por otro dependiendo si estoy en una escuela o en un club deportivo de alto rendimiento.
És cert que els jocs competitius predominen ara mateix en les aules davant els jocs cooperatius. Les raons que donen els professors per a utilitzar aquests són la motivació, el rendiment, la canalització de l’agressivitat, el aprendre a guanyar i a perdre, i la fàcil avaluació d’aquests.
ResponEliminaEstic d’acord en que en principi els jocs competitius són més motivadors, encara que la explotació d’aquests pot causar una desmotivació per part dels alumnes que tenen menys èxit en ells. Aquesta desmotivació podria afectar en el rendiment dels xiquets en les aules disminuint-lo. Sí que és cert que aquest canalitzen millor l’agressivitat, ja que fem viure als alumnes situacions on han d’aprendre a controlar les seues emocions. També hi ha moments on es guanya i es perd, per tant, aprendríem a comportar-se en qualsevol d’aquestes situacions. I, per últim, també opine que són més fàcils d’avaluar.
En la meua opinió, els jocs cooperatius i competitius són una eina en educació i han de tindre el seu moment i situació. En edats primerenques on es busca l’aprenentatge de les habilitats bàsiques en els xiquets, ens ajudarien més els jocs cooperatius, així també podrien aprendre a ajudar als altres companys i a poder tindre èxit junts. Els jocs competitius ens servirien en edats on els alumnes siguen més majors, per què pogueren comprendre que hi ha moments en els que tenim resultats positius i altres moments que no ens eixiran les coses com creguem. Tot açò sense abusar del ús d’aquests, ja que produiria una desmotivació en els alumnes que parteixen en desavantatge.
Apart de tot açò, en les aules d’educació física no solem buscar el rendiment dels alumnes, sinó el aprenentatge de situacions que ens puga donar l’esport i que els alumnes siguen capaços de fer exercici pel seu compte. Els jocs competitius podrien desmotivar als alumnes que no solen practicar esport i no aconseguiríem incluir-los en una etapa d’iniciació. Per tant, els jocs cooperatius ens ajudarien molt més en una aula d’educació física però no deuríem de deixar de costat els jocs competitius ja que ens poden donar avantatges que altres no ens poden donar.
No estic d'acord amb el que l'enunciat del post diu.
ResponEliminaLa tasca d'un professor d'educació física és, primerament, formar als alumnes. El rendiment no és l'aspecte més rellevant que adquiririen les meues sessions. Aspectes com el companyerisme, el treball en equip, el coneixement corporal, el "fair play", pense que són més importants per als alumnes dins d'aquest tipus de sessions que el rendiment. És cert que introduiria diversos jocs competitius, ja que sí que aporten bons valors, com els ja dits: la motivació, aprenen a saber guanyar i perdre, el treball en equip per a aconseguir un objectiu; però no serien el pilar fonamental de les meues sessions. Nosaltres, com a mestres, formem persones, no esportistes de rendiment, ni es vol fomentar certa agressivitat.
Com ja he dit, sí que introduiria jocs competitius, però en la mesura adequada.
Per a avaluar les activitats cooperatives, em fixaria sobretot en el nivell d'implicació dels alumnes a les activitats, la seua participació i el progrés fet durant el transcurs del temps.