divendres, 30 de setembre del 2016
Jocs paradoxals
Els jocs paradoxals són pràctiques amb interaccions motrius ambivalents que deixen a cada participant un marge d’elecció en el tipus de relació amical o agressiva que desitge portar a terme amb els altres participants (Parlebas, 2016).
Els tres camps, les quatre cantons, la pilota asseguda, gat i ratolí, l'ós i el guardià... Podríeu comentar alguna anècdota ocorreguda en els jocs paradoxals? Per a què ens podrien servir des del punt de vista educatiu?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
En primer lloc, des del punt de vista del que hem viscut aquests últims dies a classe, he de dir que aquest tipus de jocs són molt entretinguts i divertits, i que per tant, ens poden ser molt útils en un futur a les aules d'educació física als col·legis, campaments amb xiquets i amb joves, i en moltes altres situacions. A més són un tipus de joc que impliquen una contínua atenció a tot allò que està passant, com per exemple al joc de les serps, guineus i gallines, on havies de tenir molta cura a l'hora d'atacar a un equip ja que et podies trobar en una situació on havies d'escapar d'un atacant, mentre que aquest havia de refugiar-se d'aquell a qui et tocava pillar.
ResponEliminaOpine que en aquests jocs el que deu regnar és un bon ambient entre els participants, com el que hem trobat a les sessions, on hem jugat i gaudit d'aquests jocs, però m'agradaria remarcar que en un àmbit més infantil, com a l'escola, aquests jocs ens poden permetre observar possibles conflictes entre companys i poder actuar sobre aquests, ja que a banda de passar-ho bé, a l'escola també hem de tractar d'educar als xiquets i xiquetes com a millors persones i a saber solucionar els problemes amb altres companys i companyes. Finalment, afegir que també en aquests ambients, aquests jocs poden ajudar a millorar la capacitat de prendre decisions als xiquets i xiquetes, sent aquests capaços de saber quina resposta serà la millor davant diferents situacions.
Hola, estic totalment d’acord amb el que ha comentat el meu company Alberto. Sóc jocs molt divertits, en el que la focalització en el propi joc ha de ser màxima per tal de poder gaudir tot el possible. La paradoxa de ser a la vegada col•laborador o adversari fa que gaudis del joc per ambdós rols i a més que puguis elegir una tàctica individual i altra col•lectiva (depenent dels jocs).
ResponEliminaDes del punt de vista educatiu són jocs on es treballa l’aprenentatge cognitiu (entre d’altres), però on considere que aquest es el més rellevant, ja que la presa de decisions està constantment present al joc i també la modificació de la conducta de cada jugador cada cert temps. Aquest aprenentatge cognitiu fa que els jugadors puguen traslladar els aprenentatges assolits als jocs a la vida diària o a altres esports o situacions (presa de decisions més ràpides, presa de decisions més efectives, presa de decisions més encertades, reconeixement de conductes amb la seua corresponent anticipació a les possibles accions,...).
Són jocs molt interessants que pràcticament no es juguen, tal vegada no som conscients de la rellevància que poder tenir en l’aprenentatge, sobre tot dels nens.
Hola a tots i a totes.
ResponEliminaHe de dir que estic d’acord amb el comentat anteriorment pels meus companys Albert i Ricardo. Els jocs paradoxals ben utilitzat poden ser un gran recurs per al desenvolupament dels nens, per tant, baix el meu punt de vista, deuríem de tindre una importància més marcada durant el dia a dia dels nens. Fent la vista arrere, molts de nosaltres, per no dir la gran majoria, recordarem les classes que teníem d’E.F. a primària, com classes on els jocs competitius eres els que regnaven classe rere classe, tenint com a conseqüència efectes “negatius” sobre a un percentatge d’alumnes, com per exemple aquells que presenten problemes físics, baixa autoestima, dificultat per a relacionar-se amb els companys, etc, ja que el que afavoreix aquest tipus de joc es l’ànsia per la victòria i els nens sols voldran estar rodejats per altres companys que pugen fer possible aquest objectiu.
Per tant, crec que els jocs paradoxals deurien tindre un caràcter mes accentuat en qualsevol àmbit en el qual entre en joc l’educació d’un nen, afavorint d’aquesta forma el correcte desenvolupament d’aquest, a demés de la presa de decisions i la relació amb els companys.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaCom bé ha dit la meua companya Paula en el comentari anterior, estos jocs paradoxals no són massa practicats en els instituts i classes de primària, malgrat que són perfectes per a fer que els xiquets aprenguen i el que és el més important, aprenguen divertint-se.
ResponEliminaEn un futur molts de nosaltres serem professors d’EF i des de el meu punt de vista, jo en un futur intentaré utilitzar bastants jocs d’aquest tipus ja que com bé ha dit Ricardo, afavoreixen la presa de decisions dels xiquets i fins i tot afavoreixen la presa de la millor decisió possible en un moment determinat.
Respecte al que ens ha comentat el nostre company Alberto, de la mateixa forma que aquest tipus de joc ens permetrà observar possibles conflictes entre companys, pense que també ens permetrà millorar la col•laboració i la relació entre tots els nostres alumnes, que és el que realment interessa ensenyar en eixes edats.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaM´agradaria remarcar els següents aspectes dels jocs paradoxals: Com be han dit els meus companys, els jocs paradoxals són una gran eina a les classes de educació física per a afavorir-ne la socialització i la cooperació entre els/les alumnes. Apart , aquestos jocs requereixen de una important implicació cognitiva per part dels participants ,cosa que afavorirà el desenvolupament a l´hora de pensar una tàctica o de resoldre un problema i prendre una decisió el més ràpid possible.
ResponEliminaEstos jocs també estan caracteritzats per que no sempre guanya el més hàbil, el més fort o el que més tècnica té, sinó que al tindre un fort caràcter cognitiu no tot és el físic en aquestos jocs, fet que pot afavorir el ambient de una classe aportant-li un poc més de igualtat, donant un poc més de opcions a aquells xiquets/es que no són tan hàbils en les tasques motrius com poden ser-ho altres.
Buenos días, respecto a las opiniones de mis compañeros, estoy de acuerdo con el punto de vista de los juegos paradoxales. El desarrollo cognitivo, social y físico que llevan a cabo este tipo de juegos es completo.
ResponEliminaLos juegos paradoxales deberían ser primordiales para cualquier clase de E.F. independientemente de la etapa educativa. Nosotros, alumnos de universidad, estuvimos jugando a diferentes juegos paradoxales y seguíamos divirtiéndonos y desarrollando aspectos individuales y colectivos. Lo que quiero decir con ésto es que los juegos paradoxales favorecen el desarrollo de cualquier persona, y ayudan sobre todo, a la integración del alumno menos hábil en las clases de E.F., que como futuros profesionales deberemos tener en cuenta.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaLos juegos paradoxales, tengo que decir que he jugado poco a este tipo de juegos y también los he utilizado poco cuando he trabajado de monitor y después de estas sesiones que hemos realizado en clase tengo que decir que son juegos extremadamente divertidos en los que todo el mundo participa y la cabeza te tiene que ir a mil por hora, ya que en algún momento del juego tienes unos compañeros y luego otros. Son unos juegos muy dinámicos y divertidos.
ResponEliminaCuando vuelva a trabajar de monitor los utilizaré seguro, porque estoy seguro que funcionarán a la perfección.
En resumen son unos juegos muy completos a nivel físico, social y cognitivo, y que recomiendo a todo el mundo.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaLa pràctica dels jocs paradoxals a les classes no són molt comuns a Secundària i Primària. Aquests jocs, com hem pogut observar a classe quan els hem practicat, t'obliguen a estar concentrat, atent i elaborar estratègies en la ment per poder aconseguir la victòria.
ResponEliminaL'equip que no plantejava una estratègia o no la mantenia era el que possiblement perdia, ja que les decisions errònies provocaven bones opcions als rivals.
Aquests jocs, des del punt de vista educatiu, adapten als alumnes a situacions que van canviant constantment, on al mateix temps "ataques" i "defens". Per tant, indirectament ajuda a l'alumne a ser capaç de, en un futur, prendre decisions complicades i complexes que poden repercutir de manera positiva o negativa a aquest. Són jocs importants que es devien aplicar de manera constant a les classes d'Educació Física per la seua influència favorable a l'alumnat i la seua millora cognitiva, social i física, com han nomenat els meus companys.
La pràctica dels jocs paradoxals a les classes no són molt comuns a Secundària i Primària. Aquests jocs, com hem pogut observar a classe quan els hem practicat, t'obliguen a estar concentrat, atent i elaborar estratègies en la ment per poder aconseguir la victòria.
ResponEliminaL'equip que no plantejava una estratègia o no la mantenia era el que possiblement perdia, ja que les decisions errònies provocaven bones opcions als rivals.
Aquests jocs, des del punt de vista educatiu, adapten als alumnes a situacions que van canviant constantment, on al mateix temps "ataques" i "defens". Per tant, indirectament ajuda a l'alumne a ser capaç de, en un futur, prendre decisions complicades i complexes que poden repercutir de manera positiva o negativa a aquest. Són jocs importants que es devien aplicar de manera constant a les classes d'Educació Física per la seua influència favorable a l'alumnat i la seua millora cognitiva, social i física, com han nomenat els meus companys.
Contestant a l’última pregunta, ens podrien servir per a obrir la ment i no estar tan centrats sempre en un aspecte dels jocs normals on la tàctica és unidireccional. En el joc de serps, gaseles i gallines on jugàvem en l’arbre com a “casa”, he de pillar i evitar ser pillat. Açò té un gran treball a nivell cognitiu, ja que no ens deixa descansar en cap moment i cal vigilar i atacar al mateix temps, requerint una gran coordinació i estratègia amb els meus companys d’equip.
ResponEliminaTambé aquest tipus de jocs ens serveixen per a aquells alumnes que tal volta mai es relacionen o participen poc, vegen que no hi ha un clar guanyador i que el joc està contínuament canviant. Uns van guanyant primer però de sobte, van els últims, són més canviant i aleatori que els típics jocs competitius on el més ràpid quasi sempre guanya sense esforçar-se.
Alguna de les anècdotes que vaig viure als jocs paradoxals podria ser, per exemple, quan vam jugar al joc dels tres camps no sabia quina estratègia agafar per a poder guanyar. No sabia si seria més efectiu pillar als de l’equip contrari o salvar als meus companys i arriscar-me a ser pillat. És per açò que els jocs paradoxals són una bona ferramenta per a millorar els aspectes cognitius dels alumnes als que els ho apliquem.
ResponEliminaAltre conflicte que vaig viure va ser en el mocadoret de 3 equips on vam tindre una disputa sobre una norma que no va quedar clara i vam saber parlar i arreglar el problema sense que se’ns complicara. També podríem afirmar que els jocs paradoxals podrien augmentar la comunicació entre els alumnes per a resoldre els possibles conflictes que puguen sorgir en aquest tipus de jocs on pot haver normes que no estiguen molt clares.
Des del punt de vist educatiu, aquests jocs ens podrien servir, com ja bé he dit, per a millorar els aspectes cognitius dels nostres alumnes. Podríem afavorir amb aquests la ràpida presa de decisions dels xiquets. També ajuden a incidir en la comunicació entre els alumnes, on hauran de parlar entre tots per resoldre els possibles problemes que hi hagen.
Com bé ha dit Alberto, aquest tipus de jocs ens serveix per a poder observar els conflictes personals que hi ha dins d’un grup, cosa que veig importantíssima per a poder treballar en una classe sense tindre cap tipus de problema al llarg de la etapa que estigam amb ells.
Sincerament, veig molt útil el ús dels jocs paradoxals en el ambient educatiu per totes aquestes raons i moltes que segur me’n deixe.
Hola a tots. Com bé diuen els meus companys, desgraciadament els jocs paradoxals no solen estar presents a les classes d'Educació Física d'instituts. Crec que s'hauríen d'utilitzar més aquest tipus de jocs, ja que permeten als alumnes millorar la capacitat cognitiva, d'entre altres aspectes interessants que ens poden arribar a través d'aquests jocs.
ResponEliminaEls jocs paradoxals són molt diferents als que estem acostumats a veure, ja que la tàctica que s'emplea no és unidireccional; a la vegada que eres atacant, eres defensor, per tant els xiquets han d'estar continuament prenent decisions. També afavoreixen la cooperació i la socialització dels alumnes perquè com ja vam poder observar als jocs que vam fer a classe, havíem de plantejar estratègies i canviar-les constantment per tal de guanyar ventaja sobre els oponents.; del contrari, els rivals s'aprofitaven ràpidament de la nostra situació i entràvem en desventaja. A més, tal com han dit els meus companys anteriorment, els jocs paradoxals ens són molt útils per assabentar-nos de la relació que hi ha entre els alumnes, incluïnt els conflictes personals que pot haver-hi.
En conclusió, crec que els jocs paradoxals s'hauríen d'utilitzar molt més a les classes d'Educació Física, sobretot en Secundària, perquè tal i com hem dit anteriorment, són molts els avantatges que tenen sobre altres, destacant la millora de la capacitat cognitiva dels xiquets i xiquetes
Los juegos paradoxales al principio son confusos, y probablemente por ello no se empleen tanto como se deberia en el ámbito de la EF. Las 2-3 sesiones (inlcuidas las expuestas por los compañeros) que hemos realizado este tipo de actividad han sido bastante divertidas, ya que crean ese desconcierto a la hora de saber quien es tu compañero y quien no, o cuando puede ser tu compañero y cuando no, y así muchas más situaciones. Para este tipo de juegos se pueden crear unos roles, como se hizo en algunos juegos, y de esta manera también se puede observar como actuan las personas, por ello probablemente este tipo de juegos sean muy útiles a la hora de detectar problemas dentro de un grupo de personas y poder buscar una solución.
ResponEliminaYa que se ha lanzado la pregunta, una anecdota dentro de mi grupo fue como en el juego de pelota sentada, en el cual se crearon unos roles, si no me equivoco, Cesar y Josevi consiguieron ellos dos solos sentar a casi todo el grupo, ya que su rol era el de amigos inseparables, y en cuanto tuvieron la pelota, pues aprovecharon el momento.
Bona vesprada, com ja han comentat molts els jocs paradoxals, no solen ser molt utilitzats, no obstant això pensi que són una bona ferramenta per a tractar d’ensenyar als xiquets ja que són molt bons per a la presa de decisions ja que has de saber qui és el teu company o qui l’adversari. Nosaltres vàrem estar jugant en classe i va ser molt divertit, jo no havia jugat molt ha aquet tipus de joc i ho vaig passar molt bé.
ResponEliminaPensí que deurien estar més present en les sessions d’educació física perquè per als xiquets són molt divertits i per a nosaltres, professors, una manera diferent per ensenyar els valors de l’esport.
A més a més, és una manera diferent i no tradicional d’ensenyament i així els xiquets no porten una monotonia de classes i de jocs que sempre solen ensenyar-se a les escoles.
Los juegos paradoxales no se suelen utilizar con demasiada frecuencia y sobretodo con los niños más pequeños, pero creo que son unos juegos que una vez se entiende su valor, son muy divertidos de jugar, de hecho cuando jugamos en clase a juegos paradoxales me pareció muy divertido.
ResponEliminaEl que no sean juegos donde solo puede pasar una cosa, en los que puedes suceder 2,3 o más cosas, lo que implica que los alumnos deben estar muy atentos y potenciar su capacidad para pensar más de una estrategia y encima con rapidez
Y que el número de rivales sea mayor que el de compañeros, también ayuda a que a la hora de realizar estrategias, el equipo este más compenetrado y vayan más a una.
En resumen, los juegos paradoxales son muy divertidos y tienen características para la enseñanza que otros no tienen, pero que tampoco puedes utilizarlos mucho con niños muy pequeños porque les resulta más difícil de comprender.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEls jocs paradoxals són jocs amb una xarxa ambivalent, és a dir, que en qualsevol moment un jugador pot actuar com a company i/o adversari. Estos jocs es classificarien dins dels jocs de col·laboració-oposició, per les seues situacions contradictòries.
ResponEliminaTots els jocs anomenats en l'entrada, veiem com els rols dels jugadors van canviant contínuament. Per exemple, en el de les 4 cantons el jugador del centre intenta aconseguir un cantó mentres els altres poden col·laborar entre ells o enganyar-se o en el joc de la pilota asseguda on pot agafar o ajudar als altres.
En la meua opinió, crec que els jocs paradoxales poden servir com una bona ferramenta per a establir major connexió dins d'un grup. Fomentant el respecte i l'ajuda a qualsevol dels participants, ja que en cada instant es pot estar cooperant amb un company diferent, així evitarem situacions d'exclusió.
Un altre motiu pel qual pense que afavoriran molt a l'aprenentatge del xiquet és que són jocs en què a banda de posar en marxa el seu cos també posen en funcionament el seu cap, pel fet que han d'estar pensant contínuament amb qui aliar-se o com realitzar "la estrategia" per a aconseguir el que desitgen. Per tant, personalment m'agrada que els genere inquietud i ganes de resoldre qualsevol problema dins del mateix joc, així alhora que es divertixen estan pensant possibles solucions (preguntant-se com i quan realitzar-les perquè siguen productives).
A més aquests jocs, tenen una característica que m'agrada molt i és que no són eliminatoris, gràcies a això els permeten que s'equivoquen en una decisió i ho intenten de diferent forma una vegada més i que s'assenten orgullosos d'aconseguir-ho gràcies a la solució que havien plantejat.
Deuriem utilitzar més aquests tipus de jocs ja que augmenten la creativitat, la col·laboració, la visió tàctica i en general l'autonomia del xiquet.
Desde mi punto de vista, los juegos paradoxales son, como bien han dicho la mayoría de mis compañeros, juegos muy entretenidos y completos, que incluso nosotros, estudiantes universitarios, hemos disfrutado participando en ellos en clase este año.
ResponEliminaSon juegos que exigen un nivel cognitivo mayor que otro tipos de juegos, ya que hay muchos más factores a tener en cuenta al momento de tomar tus decisiones (podemos poner como ejemplo el juego que hicimos en clase de las gallinas, los zorros y las serpientes, en el que las gallinas tienen que pillar a las serpientes, pero tienen que tener cuidado con los zorros). Por esto pienso que son juegos bastantes necesarios a nivel educativo, pero como bien ha comentado Bruno, por desgracia, al ser juegos más complejos no se usa tanto como se debería en este ámbito.
Els jocs paradoxals són molt útils a les classes d'educació física perquè afavoreixen la ràpida presa de decisions dels alumnes. En aquest tipus de situacions els participants han d'estar contínuament alerta, ja que en qualsevol moment poden tindre que canviar de rol, adversaris i companys, i si no estan atents poden no realitzar bé la seua tasca, que és el que ens succeïa al principi en alguns jocs fets a classe. La implantació i utilització d'aquesta variant de jocs a les sessions pense que és una bona manera de millorar aspectes com el companyerisme, perquè contínuament podem canviar d'equips, la ja dita ràpida presa de decisions, el treball en equip i la diversitat de tasques dins d'un propi equip.
ResponElimina