Jocs paradoxals

Els jocs paradoxals són pràctiques amb interaccions motrius ambivalents que deixen a cada participant un marge d’elecció en el tipus de relació amical o agressiva que desitge portar a terme amb els altres participants (Parlebas, 2016). Els tres camps, les quatre cantons, la pilota asseguda, gat i ratolí, l'ós i el guardià... Podríeu comentar alguna anècdota ocorreguda en els jocs paradoxals? Per a què ens podrien servir des del punt de vista educatiu?

Reflexió dels jocs cooperatius i competitius

Les raons que justifiquen alguns professors d´ E.F. per utilizar els jocs competitius davant dels cooperatius són:

– Motiven més als alumnes.

– Afavorixen el rendiment.

– Canalitzen millor l´agressivitat.

– Els alumnes aprenen a ganar i a perdre.

– Les activitats competitives són més fàcils d´avaluar.

Qué opineu vosaltres? Vos deixem un article per a ajudar-vos

Article: https://www.dropbox.com/s/5seayx9qhqyyma6/Carlos%20Velazquez.pdf?dl=0

Benvingudes i benvinguts

"És un fenomen estrany. Les activitats que desencadenen una autèntica passió entre els nens i susciten els esdeveniments més seguits a nivell mundial, en altres paraules, els jocs i els esports, són menyspreats paradoxalment per investigadors i educadors" (Lèxic de praxiologia motriu, Parlebas 2008). Per a què una assignatura al voltant del joc al grau de ciències de l'activitat física i de l'esport?